3/7/10

El final del Tripartit


Ens els darrers temps s’observa de manera clara que Catalunya es troba a les portes d’un canvi polític després de 7 anys de Tripartit.

A aquestes alçades tothom sap que a la tardor només hi ha dues possibilitats, o fer el tercer tripartit o una victòria de CiU, no hi pot haver una altra, ja que, com tothom sap si PSOE-PSC-ERC-ICV-EUiA sumen 68 diputats tornaran a sotmetre a Catalunya a 4 anys més de desgovern.

Fa temps que els membres de Govern es troben profundament nerviosos davant la possibilitat de perdre (de fet sempre han perdut ja que mai han guanyat unes eleccions a Catalunya), i l’exemple més clar més clar és el que estan fent pel tema de la Comissió d’investigació pel Cas Millet al Parlament, on s’està intentant buscar una suposada responsabilitat de CDC o CiU en determinats fets de finançament il·legal. El que és cert és que els únics polítics que van desfilant per davant del Jutge com a imputats són membres del Tripartit, com és la cúpula d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona.

Fins al moment el tema contra CiU és basa únicament en una informació periodística publicada a El Periódico, diari que ja fa temps va perdre l’objectivitat en vers la política i que està abocat a la defensa tancada del Tripartit, entenc com taula de salvació, ja que els rumors sobre al solvència del diari cada vegada són més forts. A més també cal destacar que si un llegeix la informació completa, en cap cas arriba a les conclusions que es fan constar als titulars.

També resulta destacable un fet d’aquesta setmana com és la pèrdua d’una votació al Parlament pel tema del burka i la repetició de la votació per a guanyar-la, un fet absolutament impresentable en qualsevol democràcia. Aquesta gent es passa pel “forro” els principis més bàsics de la democràcia i de la legalitat.

Queda per més endavant les reflexions sobre les reaccions a la Sentencia del TC sobre l’Estatut, on una vegada més es veu com els cada un dels partits del Govern va pel seu cantó, ja que mentre un defensa una suposada independència, oblidada durant 7 anys, els altres parlen de refer ponts amb Espanya i els altres sembla que només estan per defensar el càrrec del Sr. Ribó.

En fi, un desgavell i un nervis que aviat acabaran, perquè la gent ha de tenir clara una cosa i és que a la tardor cal anar a votar, el que votem serà el que tinguem i ningú podrà queixar-se si per inacció torna a haver-hi un desgovern com l’actual, cal mobilització per tornar a donar a Catalunya el Govern que és mereix. Començar Il·lusiona!!!