Ja tenim data, 28 de Novembre

Aquesta passada setmana s’ha desvetllat el dia que tindran lloc les properes eleccions al Parlament de Catalunya, la data triada és el proper 28 de novembre.

Aquestes eleccions al Parlament seran les terceres en les que hi participo com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya, partit del que sóc militant des de l’any 2000. Però seran unes eleccions especials, donat que per primera vegada formo part de les llistes, com a candidat de CiU en la candidatura encapçalada per l’Artur Mas.

La veritat és que per a mi és un privilegi poder formar part d’aquesta candidatura com a representant del Districte de Nou Barris i espero poder col·laborar, a la que crec que serà la victòria de la nostra candidatura.

Poder viure una campanya amb el suport i col·laboració de molta gent que durant aquests anys m’ha ajudat és un honor però també una gran responsabilitat que espero poder gestionar de la millor manera.

Ara tenim dos mesos per a fer l’esprint final del que han estat molt mesos de feina incansable en defensa d’un projecte polític. Un projecte que crec que és el que ara Catalunya necessita després de 7 any de govern tripartit, que ha portat a Catalunya a una situació de descrèdit que molts no ens podíem ni imaginar.

Hem de continuar treballant per acabar de convèncer a molta gent que encara dubta de la necessitat d’aquest canvi i fer un canvi en positiu, un canvi de la il·lusió i un canvi necessari. Tots hem de posar el nostre granet de sorra i ningú es pot quedar a casa aquest 28 de novembre. Entre tots ho aconseguirem, n’estic segur!!

El final del Tripartit

Ens els darrers temps s’observa de manera clara que Catalunya es troba a les portes d’un canvi polític després de 7 anys de Tripartit.

A aquestes alçades tothom sap que a la tardor només hi ha dues possibilitats, o fer el tercer tripartit o una victòria de CiU, no hi pot haver una altra, ja que, com tothom sap si PSOE-PSC-ERC-ICV-EUiA sumen 68 diputats tornaran a sotmetre a Catalunya a 4 anys més de desgovern.

Fa temps que els membres de Govern es troben profundament nerviosos davant la possibilitat de perdre (de fet sempre han perdut ja que mai han guanyat unes eleccions a Catalunya), i l’exemple més clar més clar és el que estan fent pel tema de la Comissió d’investigació pel Cas Millet al Parlament, on s’està intentant buscar una suposada responsabilitat de CDC o CiU en determinats fets de finançament il·legal. El que és cert és que els únics polítics que van desfilant per davant del Jutge com a imputats són membres del Tripartit, com és la cúpula d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona.

Fins al moment el tema contra CiU és basa únicament en una informació periodística publicada a El Periódico, diari que ja fa temps va perdre l’objectivitat en vers la política i que està abocat a la defensa tancada del Tripartit, entenc com taula de salvació, ja que els rumors sobre al solvència del diari cada vegada són més forts. A més també cal destacar que si un llegeix la informació completa, en cap cas arriba a les conclusions que es fan constar als titulars.

També resulta destacable un fet d’aquesta setmana com és la pèrdua d’una votació al Parlament pel tema del burka i la repetició de la votació per a guanyar-la, un fet absolutament impresentable en qualsevol democràcia. Aquesta gent es passa pel “forro” els principis més bàsics de la democràcia i de la legalitat.

Queda per més endavant les reflexions sobre les reaccions a la Sentencia del TC sobre l’Estatut, on una vegada més es veu com els cada un dels partits del Govern va pel seu cantó, ja que mentre un defensa una suposada independència, oblidada durant 7 anys, els altres parlen de refer ponts amb Espanya i els altres sembla que només estan per defensar el càrrec del Sr. Ribó.

En fi, un desgavell i un nervis que aviat acabaran, perquè la gent ha de tenir clara una cosa i és que a la tardor cal anar a votar, el que votem serà el que tinguem i ningú podrà queixar-se si per inacció torna a haver-hi un desgovern com l’actual, cal mobilització per tornar a donar a Catalunya el Govern que és mereix. Començar Il·lusiona!!!

Manifiesto “En defensa de los derechos fundamentales en internet”

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial – un organismo dependiente del ministerio de Cultura -, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

Ximpleries progressistes

Avui després d’un temps sense actualitzar el blog em permeto recomenar un article aparegut avui a La Vanguardia del periodista i escriptor Toni Soler, realment clar i directe i amb el toc d’humor característic que posa de manifest els debats estèrils en els que alguns politics entren, obviant la realitat del País.

"Feliz invierno

ASESORAR. "Que todos se permitan asesorar al Príncipe pero que nadie decida por él".Ahora mismo no sé si la frase la escribió Nicolás de Maquiavelo o la he oído en una película, pero estoy seguro de que la mayoría de nuestros gobernantes la suscribirían; por algo los consellers se hartan de nombrar consejos asesores de carácter independiente, a los que finalmente hacen poco o ningún caso, porque sus miembros poco o nada saben de política, que es de lo que se trata. Entonces, ¿por qué los crean? Pues, en el peor de los casos, para devolver favores pasados, asegurarse favores futuros y dar salida al compañero de partido que siempre se queja de que no pilla cacho. Y en el mejor, para proyectar ante la opinión pública la imagen de que se ejerce una gobernabilidad abierta, sensible a la opinión de los expertos, aunque sean más o menos independientes. Claro que esto tiene sus riesgos, como por ejemplo que los asesores se lo crean e intenten honradamente (o no) administrar su consejo y elevarlo al conseller de turno que, si no lo atiende, puede ser acusado de autista o sectario, o ambas cosas.

NAVIDAD. Algo así le puede ocurrir al conseller Ernest Maragall con el Consell Escolar de Catalunya. Que conste que este organismo no es un capricho del actual titular de Educació, sino una consecuencia de laLODEyde la legislación educativa catalana, y que sus miembros no son de elección digital sino corporativa, es decir, representan a maestros, alumnos, padres y madres, municipios, universidades, sector privado, etcétera. Lo cuál no es ningún consuelo para Maragall, que tiene sobre su mesa el acta de la reunión celebrada por el Consell Escolar el pasado día 9 de octubre, en la que se decidió, por acuerdo mayoritario de los asistentes, proponer que las vacaciones de Navidad pasen a denominarse "vacances d´hivern", y las de Semana Santa, "vacances de primavera". Con ello se pretende llevar la laicidad educativa a las últimas consecuencias, y no ofender las creencias de una parte de la población que reza a otro Dios o a ninguno. Éramos pocos y parió la burra, se debe decir Maragall. Y también Montilla, cuya divisa, en teoría, es que el Govern debe intentar resolver problemas, y sobre todo no crear problemas nuevos.

NOMBRES. Pues esto será un problema, y traerá cola, porque este país no se formó ayer, y tiene una tradición, e incluso a los no creyentes nos parece una tontería cambiar una nomenclatura que no molesta a casi nadie, pues no supone imposición alguna; y que refleja, se quiera o no, cuáles son nuestros referentes históricos y culturales. Pero es que encima el cambio no servirá de nada, porque las navidades seguirán siendo las navidades, porque así lo quiere la Iglesia, y el Corte Inglés, los catalanes de a pie que hemos crecido con el Tió y el Belén, y los catalanes de nuevo cuño, que quizá rezan a un Dios distinto pero saben en qué país han decidido enraizarse, y por lo general (imanes barbudos a parte) tienen más sentido común que algunos que dicen hablar en su nombre. Parece mentira: Con la que está cayendo, con lo cuestionado que está el sistema educativo, y algunos prefieren meterse en berenjenales que quizá algún día nos llevarán a sustituir el puente de la Purísima por el puente de Otoño, y a rebautizar al conseller de Obras Públicas como Joaquim Hivern.No sé yo si Maragall consentirá en dar un paso tan temerario que, si da votos a alguien, no será a su partido, sino a Iniciativa, y en mayor medida a la oposición."

El final de l’Estat de Dret

Ahir dilluns amb la resolució del cas “Camps” per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana s’ha certificat una sospita que fa temps alguns teníem i és el final de l’Estat de Dret a Espanya en tant que la divisió de poders ha quedat clar que no existeix.

No vull entrar en el fons de l’assumpte, que sempre m’ha semblat fum i on hi havia més política que Justícia, si no que em vull referir a l’anunci que va fer la Vicepresidenta De la Vega relatiu a l’anunci que la Fiscalia General de l’Estat presentarà recurs contra la decisió del TSJCV.

L’anterior fet que pràcticament ningú ha comentat es carrega la separació de poders establerta per les idees de Montesquieu. Ja sabem que la Fiscalia General de l’Estat orgànicament depèn del Govern de l’Estat però això no vol dir que en pugui disposar segons la seva voluntat.

En un pais amb tradició democràtica, seria impensable que el Govern llenci a la Fiscalia contra algú en concret. La Fiscalia ha de decidir per ella mateixa la seva actuació ja que en cas contrari, si pensem que el Govern pot “llençar” contra els ciutadans a la policia i la Fiscalia, és que alguna cosa no va bé i potser ens hauríem de preocupar.

En un país normal si el Fiscal General rep, de la manera que ha passat aquí, una instrucció per part del Govern, podrien passar dues coses: que la Vicepresidenta dimitís o que el Fiscal General no seguís l’ordre i en conseqüència dimitís. Desgraciadament aquí no hi ha ètica i no passarà res d’això i és una pena ja que cada dia que passa un ciutadà de peu que reflexiona sobre les coses que passen creu menys en la Justícia espanyola.

Com és que a la resta d’Europa o EEUU existeix la tradició de dimitir i cuidar les formes i aquí no? En fi, continuarem pensant que les coses poden canviar.

Quin mal exemple!!!!

Aquest és l’apartat de L’Estatut que marca el termini per a l’aplicació del sistema de finançament. L’Estatut d’Autonomia va entrar en vigor el 8 d’Agost de 2006. Cadascú pot fer els seus càlculs.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. APLICACIÓ DELS PRECEPTES DEL TÍTOL VI
1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI.
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut.

Avui el Govern espanyol i el Tripartit català han obert la veda per tal que els ciutadans incompleixin les lleis. Si un Govern ho pot fer, els particulars entenc que també. El resultat resulta molt perillós d’imaginar.

Estic esperant quin mitjà de comunicació publica les dades en funció del que diu la llei orgànica que varen aprovar les Corts Espanyoles i que és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Desafecció política

En els últims temps està de moda que experts i Governs, com el de la Generalitat, es gastin diners i el temps en fer estudis sobre les causes per les que la gent no va a votar i el motiu perquè als politics cada vegada se’ls veu més allunyats de la realitat. Sense ser expert en res i sense necessitat d’haver de gastar un euro en diré unes quantes:

1. No resulta comprensible que hi hagi partits que guanyin les eleccions i no governin. Les coalicions de perdedors no generen res més que frustració i la imatge de que els perdedors, tot i ser-ho, poden esdevenir els gestors dels interessos de la globalitat que per voluntat no els ha atorgat la confiança, és un mal exemple per a la societat.
2. No resulta comprensible que les lleis siguin d’obligat compliment per als ciutadans i els governs les puguin incomplir. Em refereixo per exemple a l’Estatut de Catalunya, llei votada pels catalans i que el Govern espanyol amb bones paraules i un somriure el lamina ja des del principi amb el just finançament que els catalans ens mereixem i que les Corts espanyoles han aprovat mitjançant al llei orgànica que aprova l’Estatut.
3. La política en alguns àmbits s’ha convertit en nepotisme, col·locant sense criteri a familiars per a que visquin de la “sopa boba” sense exigir unes mínimes qualitats i pagant sous i beneficis de luxe que al sector privat no aconseguirien mai.
4. Incompliment sistemàtic de promeses, prenent el pel als ciutadans: transferències de rodalies, llei de la dependència, pensions de viduïtat, ordinadors al escolars, finançament, ajudes a l’emancipació i un llarg etc.
5. No resulta assumible que en alguns casos es portin governant set anys i la culpa de tot encara continuï sent de l’oposició. La incompetència és un greu mal i es pot disfressar amb la demagògia i l’engany.

En definitiva, si es continua prenent als ciutadans com a passerells, al final l’única opció es l’emprenyada, que en el cas de Catalunya es manifesta no anant a votar. En qualsevol altre país quan un Govern pren el pel als ciutadans perden les eleccions, aquí simplement es tendeix a ignorar a la casta política. Una pena realment, perquè afortunadament no tots els polítics són iguals i n’hi ha que han demostrat que poden gestionar un país tenint una visió de la realitat no partidista i posant els interessos de país per sobre dels interessos de país.

Preparats per a votar???