Quin mal exemple!!!!

Aquest és l’apartat de L’Estatut que marca el termini per a l’aplicació del sistema de finançament. L’Estatut d’Autonomia va entrar en vigor el 8 d’Agost de 2006. Cadascú pot fer els seus càlculs.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. APLICACIÓ DELS PRECEPTES DEL TÍTOL VI
1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI.
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut.

Avui el Govern espanyol i el Tripartit català han obert la veda per tal que els ciutadans incompleixin les lleis. Si un Govern ho pot fer, els particulars entenc que també. El resultat resulta molt perillós d’imaginar.

Estic esperant quin mitjà de comunicació publica les dades en funció del que diu la llei orgànica que varen aprovar les Corts Espanyoles i que és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Desafecció política

En els últims temps està de moda que experts i Governs, com el de la Generalitat, es gastin diners i el temps en fer estudis sobre les causes per les que la gent no va a votar i el motiu perquè als politics cada vegada se’ls veu més allunyats de la realitat. Sense ser expert en res i sense necessitat d’haver de gastar un euro en diré unes quantes:

1. No resulta comprensible que hi hagi partits que guanyin les eleccions i no governin. Les coalicions de perdedors no generen res més que frustració i la imatge de que els perdedors, tot i ser-ho, poden esdevenir els gestors dels interessos de la globalitat que per voluntat no els ha atorgat la confiança, és un mal exemple per a la societat.
2. No resulta comprensible que les lleis siguin d’obligat compliment per als ciutadans i els governs les puguin incomplir. Em refereixo per exemple a l’Estatut de Catalunya, llei votada pels catalans i que el Govern espanyol amb bones paraules i un somriure el lamina ja des del principi amb el just finançament que els catalans ens mereixem i que les Corts espanyoles han aprovat mitjançant al llei orgànica que aprova l’Estatut.
3. La política en alguns àmbits s’ha convertit en nepotisme, col·locant sense criteri a familiars per a que visquin de la “sopa boba” sense exigir unes mínimes qualitats i pagant sous i beneficis de luxe que al sector privat no aconseguirien mai.
4. Incompliment sistemàtic de promeses, prenent el pel als ciutadans: transferències de rodalies, llei de la dependència, pensions de viduïtat, ordinadors al escolars, finançament, ajudes a l’emancipació i un llarg etc.
5. No resulta assumible que en alguns casos es portin governant set anys i la culpa de tot encara continuï sent de l’oposició. La incompetència és un greu mal i es pot disfressar amb la demagògia i l’engany.

En definitiva, si es continua prenent als ciutadans com a passerells, al final l’única opció es l’emprenyada, que en el cas de Catalunya es manifesta no anant a votar. En qualsevol altre país quan un Govern pren el pel als ciutadans perden les eleccions, aquí simplement es tendeix a ignorar a la casta política. Una pena realment, perquè afortunadament no tots els polítics són iguals i n’hi ha que han demostrat que poden gestionar un país tenint una visió de la realitat no partidista i posant els interessos de país per sobre dels interessos de país.

Preparats per a votar???