Diada Nacional a Nou Barris

El passat dissabte 20 de setembre es va commemorar a Nou Barris la Diada Nacional de Catalunya, amb el ja tradicional concert organitzat per la Fundació Procat.

Aquest any al Pati de la Seu del Districte de Nou Barris es varen reunir la Coral Castellonina de Castelló d'Empuries, la Coral "La Igualtat" de Gavà, la Coral canticorum de la Guineueta i la banda Simfònica de Nou Barris.

Amb un programa en que destaco la interpretació de peces com "L'Estaca" i "Més lluny" de Lluís Llach, la tradicional "Gavina" o la sardana "Girona m'enamora", el públic assistent, que omplia el Pati del Districte , va poder commemorar la Diada Nacional.

L'esforç que any rere any fa la Fundació Procat per tal de que a Nou barris també arribin les festivitats catalanes s'ha de destacar, i l'assitència de més de 700 persones al concert assegura el futur d'aquesta commemoració i allunyen els fantasmes dels falsos mites que alguns volen sempre crear en aquest Districte barceloní.

La interpretació final i conjunta del Cant de la Senyera i els Segadors va omplir de sentiment l'acte, i demostra que encara que alguns no ho vulguin veure Catalunya sempre voldrà afirmar-se i reclamar el que és just per al País

Per tot, reitero la meva més sincera felicitació a l'esforç que un any més ha fet la Fundació Procat.

I segueix de Ministre!!!!!

La veritat és que per moltes coses que hagi sentit no em deixo de sorpendre quan escolto a algún polític parlant de la situació actual en la que ens trobem a nivell econòmic.

Ara fa uns dies el més que probable pitjor Ministre d'Economia que hi ha hagut mai a Espanya, Pedro Solbes, va dir que si Espanya entrava en recessió seria bo ja que es netejaria l'economia.

És realment increïble que un personatge que suposadamnet és socialista vingui a dir que els més de 2 milions i mig de parats són fruit d'una neteja i que en definitva és bo pel sistema.

Miri Sr. Solbes, el que relament cal netejar d'Espanya és a tots els politics que com vosté mostren una inmensa inutilitat per afrontar els problemes i que sota l'imatge de socialisme enganyen de manera deliberada als votants per tal de perpetuar-se en un càrrec per por a no poder guanyar-se la vida de cap altra manera que a través de la política.

Jo ja estic fart de veure com tenim actulament al Govern persones que es poden definir com la gent amb la cara més dura que mai hem vist i que poden mentir amb el rictus absolutament seriòs, rient-se de la gent que de bona fe els hi va donar el vot.

El més fort, per a mi, és que encara la gent que va ser enganyada per aquesta gentola, els defensi quan són ells els que més directament estan patint la lamentable situació econòmica a la que ens han portat.

Espero que algún dia la classe política és regeneri i poguem tornar a tenir a polítics de talla, com de fet passa a bona part d'Europa, cal dir que casualment dels grans polítics actulament en servei a Europa cap és socialista. Fora bo que en prenguéssim nota.

Quan la justícia es converteix en política.

Aquests dies hi ha hagut una notícia que la veritat no sé com agafar-la, em referixo a la voluntat del jutge Baltasar Garzón d'investigar el que va passar durant la Guerra Civil espanyola del 36, és a dir de fa 72 anys.

Sobre el tema m'agradaria fer unes consideracions ja que és un tema que a mi particularment ja em cansa. Resulta que una vegada més es vol tornar a obrir la ferida de la Guerra Civil, però evindentment només per intentar aclarir les barbaritats que va comentre uns dels dos bàndols. En una Guerra Civil els crims són terribles i per part de totes les bandes, perquè la veritat, estic ja cansat de veure com s'intenta obviar les coses que es van fer des del bàndol republicà o és que el Sr. Garzón investigarà i jutjarà el que va passar a Paracuellos del Jarama????

Cal recordar que l'any 77 es va fer una llei d'amnistia per tal d'intentar superar el que va ser un dels pitjors episodis de la nostra història recent. És una evidència que més del 60% de la població actual espanyola no ha conegut el franquisme i ja és un periòde històric com d'altres i el que és més important es mirar endavant i no sempre mirar al passat.

És una evidència que el jutge Garzón vol sortir als diaris, vol ser una estrella, aj que s'ha de recordar que ja va intentar jutjar a Pinochet o fins i tot a Bin Laden. És això seriós??? No hi ha problemes a Espanya per a que els jutges aboquin els seus esforços??

Si al Sr. Garzón li sobra temps li proposo que investigui també la conquesta Romana de la Península Ibèrica, que jutgi els Reis Catòlics per l'expulsió dels àrabs, les conquestes dels Almogàvers, l'expansionisme de Felip II, i sobretot l'intervenció de Felip Vè respecte a Catalunya.

Casulament tot això passa quan al Govern espnyol no vol qu es parli de la crisi o l'atur i busca temes per a dividir el país. Per què parlar dels 2 milions i mig de parats si podem parlar de l'any 36?

Simplement tot em sembla molt lamentable i el pitjor és que determinats jutges estrella entrin a actuar en funció dels interessos electorals del Govern incapaç que en aquest moments governa Espanya.

La meva política.

Com ja sabeu jo milito a Convergència Democràtica de Catalunya, concretament des de gener de l'any 2000.

Moltes vegades la gent m'ha preguntat què em va dur a donar el pas i posicionar-me clarament, a través de la militància, en favor d'una força política, doncs bé, quan ara fa més de vuit anys vaig decidir entrar a militar a un partit politic em va moure una creença en unes idees determinades i la creença,, que encara mantinc que tots podem fer coses, encara que petites, per a millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans.

A vegades quan sento als liders polítics del país penso si a tots els va moure el mateix quan van entrar a formar part d'un partit i la reflexió s'accentua quan vas coneixent a gent que ha fet de la política una forma de vida i prescindint totalment dels principis i renunciant a les seves idees a canvi de ser uns simples transmisors de les directrius del dirigent de torn, ja que evidentment no poden discutir res en no disposar d'una alternativa minimament seriosa per tal de guanyar-se la vida.

Sempre he cregut que la política és una cosa voluntària i necessària per a la societat i és per això que no crec en la política com a un ofici. Això ho dic perquè cada vegada es fa més evident a tots els partits que no hi ha gent preparada professionalment per tal d'assumir les responsabilitats que tocarien i en llegir currículums no es veu res més que activitat pública.

Reconec que ha de ser un arribar als 40 sense haver fet un simple procès de selecció a l'empresa privada. Cosa que d'altra banda també enriqueix. Ha de ser molt dur per una persona amb principis haver de renunciar sistemàticament a dir el que realment un pensa. Els partits haurien d'instaurar les formes professionalitzades per tal de que les seves estructures funcionin i acceptar que no tohom serveix per a tot.

Jo continuo pensant que algun dia tot tornarà a la normalitat i també en la política prevaldrà el principi de mèrit i capacitat i no simplement el principi d'obediència.

El vassallatge afortunadament va desaparèixer del nostre país, encara que alguns es pensin que continuen sent Senyors feudals