La meva política.

Com ja sabeu jo milito a Convergència Democràtica de Catalunya, concretament des de gener de l'any 2000.

Moltes vegades la gent m'ha preguntat què em va dur a donar el pas i posicionar-me clarament, a través de la militància, en favor d'una força política, doncs bé, quan ara fa més de vuit anys vaig decidir entrar a militar a un partit politic em va moure una creença en unes idees determinades i la creença,, que encara mantinc que tots podem fer coses, encara que petites, per a millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans.

A vegades quan sento als liders polítics del país penso si a tots els va moure el mateix quan van entrar a formar part d'un partit i la reflexió s'accentua quan vas coneixent a gent que ha fet de la política una forma de vida i prescindint totalment dels principis i renunciant a les seves idees a canvi de ser uns simples transmisors de les directrius del dirigent de torn, ja que evidentment no poden discutir res en no disposar d'una alternativa minimament seriosa per tal de guanyar-se la vida.

Sempre he cregut que la política és una cosa voluntària i necessària per a la societat i és per això que no crec en la política com a un ofici. Això ho dic perquè cada vegada es fa més evident a tots els partits que no hi ha gent preparada professionalment per tal d'assumir les responsabilitats que tocarien i en llegir currículums no es veu res més que activitat pública.

Reconec que ha de ser un arribar als 40 sense haver fet un simple procès de selecció a l'empresa privada. Cosa que d'altra banda també enriqueix. Ha de ser molt dur per una persona amb principis haver de renunciar sistemàticament a dir el que realment un pensa. Els partits haurien d'instaurar les formes professionalitzades per tal de que les seves estructures funcionin i acceptar que no tohom serveix per a tot.

Jo continuo pensant que algun dia tot tornarà a la normalitat i també en la política prevaldrà el principi de mèrit i capacitat i no simplement el principi d'obediència.

El vassallatge afortunadament va desaparèixer del nostre país, encara que alguns es pensin que continuen sent Senyors feudals