Aquesta setmana el jutge/polític/justicier Sr. Garzón ha determinat que Franco havia mort. A diferència del 99% dels espanyols, sembla ser que ell no en tenia coneixement i ha hagut de veure el certificat de defunció.
Bé un cop ha constatat la mort del dictador, ha pogut tancar el procediement obert, per a lluiment propi, en el que pretenia dictaminar la responsabilitat penal dels crims del franquisme. Quin gran jurista!!!! Si l'imputat és mort no hi ha responsabilitat penal directa. Per això ha hagut d'instar un procediment????
Ara esperem que després d'aquesta nova ensopegada del personatge, es dediqui a fer la feina per al que li paguem el sou, es a dir treure temes que segurament deu tenir al seu jutjat per tal de fer més àgil la justicia.
Ni Pinochet, ni Bin Laden, ni Franco. Ara qui serà el proper??? Cal dir que l'única cosa que va fer amb entusiasme i amb diligència va ser al represió dels independentistes catalans abans dels JJOO de Barcelona 92, caram quina casualitat!!!!! Cap altre procediment "estrella" li ha sortit bé.
La veritat que poc més s'ha de dir del personatge. Es qualifica tot sol en ser una persona que es capaç d'anar de número dos per Madrid en al llista de Felipe González i com que no va aconseguir el Ministeri de Justicia, com pretenia, va voler acabar amb la figura política de González amb el tema dels GAL.
Ara bé, també em sorprén molt la reacció de tota aquesta suposada intel·lectualitat progre del país aplaudint a un personatge tant sinistre. Afortunadament tota l'esquerra no pensa igual i de tant en tant surt algú que tot i ser militant o dirigent d'un partit d'esquerra ha intentat posar seny a la qüestió, per això vull acabar citant l'article publicat aquesta setmana al blog de Joaquín Leguina, primer President de la Comunitat de Madrid per part del PSOE i històric d'aquest partit.
" ¿Por qué no aceptamos la verdad de una puñetera vez? La inmensa mayoría de la derecha española renegó de la Democracia durante la República y, desde luego, durante la guerra… pero es que la izquierda tomó en buena parte la deriva “revolucionaria”, es decir, antidemocrática. En cualquier caso, una guerra civil no es el mejor momento para la defensa de los derechos civiles ni para la discusión civilizada… “ Es la hora de los hornos y no se ha de ver sino su luz”.En fin, que entre el ruido de las fosas en manos de Garzón se ha impuesto, al fin, una consigna según la cual “el PP se niega a reconocer la sangrante realidad de las fosas” (sic). Se llega así al último mensaje. Éste ya en clave electoral.
Mensaje nº 4: La derecha española es heredera y añorante del franquismo. ¿O sea, que casi la mitad de los votantes españoles prefieren el franquismo? No sé si los ideólogos y asesores de imagen del “nuevo” socialismo gobernante, que es quien sostiene tal mensaje y tal barbaridad, son conscientes del disparate que perpetran con este tipo de propaganda sectaria y mentirosa.Mas debo decir, para concluir, que somos muchos los socialistas que –ya hartos de simplificaciones- nos negamos a que la izquierda se reduzca a ser la mera expresión de una aversión, la aversión a una derecha a la que ellos visten de maniqueo sin ningún rigor político o intelectual."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada