EL PRIMER DIA

Avui començo a publicar el meu blog, portava temps donant voltes sobre com fer-ho i sobre què havia de publicar i finalment m'he decidit. El motiu és que finalment crec que cal obrir un espai, encara que sigui molt modest per a poder expressar les meves opinions.

Aquest dies el país està sotmés a una crisis encara que el govern estigui utilitzant eufemismes per tal d'evitar reconèixer la seva profunda incapacitat per a gestionar i donar solucions al que està passant.

Les dades econòmiques són preocupants, sobretot pel que fa a l'atur, la pujada dels preus i la limitació del crèdit per part dels bancs. Les families ja no arriben a final de mes i el govern només es preocupa d'amagar-se i de coses que no costen diners, ja que prefereixen gastar en altres coses com en la famosa mesura de la devolució dels 400 euros que és un altre gran engany als que ja ens estem acostumant.

A Espanya surt gratis mentir, hi ha polítics que no saben el significat de la parula vergonya i el govern actual ha jugat constantment amb la bona fe dels ciutadans. Ens han enganyat amb la llei de la dependència, amb l'ajut de lloguer per a joves, en l'ajuda a les viudes o a Catalunya amb la transferència de rodalies o la publicació de les balances fiscals. En un país normal això provocaria la caiguda d'un govern però aquí no.

L'esperit d'aquest blog serà reflexionar sobre les coses que realment ens estan afectant, evidentment des d'un punt estrictament personal i què, per descomptat, acceptarè qualsevol crítica o correcció però sempre amb fonament.

Hi ha antecedents sobre la mentida governamental, la més greu la que va utilitzar el règim nazi a base de dir mentides repetidamnet fins que la gent se la cregués, jo em nego a que la mentida sigui habitual en la vida política del meu país.